QUI SOM

EQUIP HUMÀ

SERVEIS

MAQUINÀRIA

PROJECTES

 
On trobar-nos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SONDATGES DESTRUCTIUS

Tornar a dalt ^

Aquests consisteixen en la perforació amb martell de fons d'un terreny. La testificació la fa un geòleg que esta en permanència a l'obra analitzant el detritus.

Aquest tipus de sondatge es demana principalment per situar la cota del substrat rocós respecte a la superficie d'un terreny. En el camp de l'edificació, aquests sondatges són d'utilitat per establir la distribució del substrat rocós d'un sól per tal de valorar els sistemes de fonamentació més adequats.

 

SONDATGES A ROTACIÓ

Tornar a dalt ^

Els sondatges a rotació permeten de fer una testificació molt més precisa del terreny ja que es realitza una extracció continua de mostra.

També es recuperent mostres inalterades (MI) del terreny per al seu posterior anàlisis en laboratori en les quals s'hi poden realitzar tot tipus d'assaigs com serien el tall directe, granolometries, densitats, etc... Aquestes mostres es posen en un tub PVC d'uns 50mm de diametre i es precinten amb parafina.

 

ASSAIGS SPT

Tornar a dalt ^

La finalitat de la realització dels assaigs és la de la determinació de la resistència a la penetració del terreny; la metodologia de l'assaig es basa en l'aixecament d'una maça de 63.5 kg. que cau a sobre d'una barra de 51 mm. de diàmetre des d'una alçada de 76 cm. Aquest assaig es troba recollit a la norma ASTM D-1586-84.

Per a poder realitzar aquest assaig és necessari tenir ben net el sondeig i després introduir una puntaça normalitzada; s'introdueix en el terreny mitjançant l'energia transmesa pel colpeig de la maça amb la puntaça (Figura 5).

Es tracta d'un assaig discontinu; s'ha de mesurar el nombre de cops necessaris per a fer baixar la puntaça 15 centímetres en 3 sèries successives diferents. Es tendeix a rebutjar la primera sèrie, degut a que es pot produir una falsificació dels resultats degut a una contaminació del fons del sondeig, per això es sol tenir en compte les dues següents.


Puntaça normalitzada per fer els assaigs de penetració SPT

Dins la puntaça es recupera una part del terreny que s'ha de considerar com a remoldejada degut a que l'espessor de les parets del tub és molt gran en relació amb el diàmetre interior, però podem conèixer la composició granulomètrica i en els terrenys coherents, la humitat.

Hi ha diferents factors que s'han de tenir en compte a l'hora d'interpretar els resultats ja que influeixen en els mateixos:

•  Preparació i qualitat del sondatge

•  Longitud del varillatge

•  Posició de l'assaig en relació amb el nivell freàtic.

•  Diàmetre del sondatge

•  Pandeig del varillatge

Els resultats de la prova SPT s'utilitzen per a descriure els estrats travessats durant la perforació i en particular la compacitat i consistència, la taula adjunta relaciona els resultats dels N amb la compacitat del terreny en funció del tipus de dipòsit ( Taula 5).

Colpeig N30

Compacitat del terreny

<3

Molt fluixa(MF)

4 a 10

Fluixa(F)

10 a 30

Compacte(C)

30 a 50

Densa(D)

>50

Molt Densa(MD)

Classificació orientativa de la consistència del terreny en base a la prova SPT en argiles (terzaghi i Peck,1948; Skempton,1986; 1986, Sabbie)

 

NIVELL FREÀTIC

Tornar a dalt ^

La sonda utilitzada per a mesurar aquest nivell és elèctrica, de la marca SLOPE INDICATOR de BOART LONGYEAR; a un extrem té un sensor que, en contacte amb l'aigua, emet un senyal acústic. Aquest aparell està connectat a una cinta de mesurar que ens permet conèixer el nivell freàtic de manera exacta.

 

PRESSIOMETRE

Tornar a dalt ^

Per la realització de l'assaig pressiomètric, s'ha utilitzat un pressiòmetre tipus Menard.

L'aparell pressiomètric està constituït per una sonda cilíndrica, dilatable radialment, que es fa descendir per la perforació fins al nivell d'assaig. També consta d'un aparell de mesura que queda a la superfície.

La sonda exerceix sobre la paret del sondatge unes pressions uniformes segons una progressió aritmètica. Les deformacions resultants a la paret són enregistrades per a cadascuna de les pressions en funció del temps.

Esquema dels elements d'una sonda pressiomètrica de Menard

Els elements de pressió i de regulació són pneumàtics. La informació corresponent a les deformacions del terreny es transmeten hidràulicament i es visualitzen en un volumnòmetre de gran precisió.

La sonda pressiomètrica es troba protegida per un tub tallat al llarg de diverses generatrius, pe tal de permetre les dilatacions radials de l'aparell. Aquesta, s'introdueix per colpeig a pressió, o bé per vibració. La col·locació produeix una lleugera compactació de la base, tot i que aquesta té una influència despreciable en els assaigs quan es tracta de terrenys granulars.

L'assaig està normalitzat i es realitza amb 10 increments de pressió iguals, tot i que s'accepten de 6 a 14 fins assolir el trencament del terreny. Les lectures de la deformació per cada esglaó de pressió es fan en funció del temps, que és de 15”, 30” i 60” un cop assolida la pressió corresponent.

 

PENETROMETRE

Tornar a dalt ^

Els penetròmetres son aparells capacitats d'introduïr un utensili al terreny, ja sigui per empenta o per colpeig. A cada assaig es medeix la resistència a la penetració al llarg del recorregut.

 

.

www.geico.ad ® 2004